El disseny del parc infantil fa referència a l'organització estratègica de l'equipament, camins i serveis dins d'un espai de joc per maximitzar la seguretat, funcionalitat, participació i accessibilitat per a nens de totes les edats i capacitats. Un bon disseny assegura que el parc sigui fàcil de navegar, minimitzi els riscos de col·lisió i ofereixi diverses oportunitats de joc permetent una supervisió efectiva. La zonificació segons l'edat és un principi fonamental, amb àrees diferenciades separades per barreres visuals o físiques (tanques, superfícies diferents o jardineria) per evitar que els nens més petits tinguin accés a equipaments destinats als més grans. Les zones per nadons (1–3 anys) es situen prop de les entrades per facilitar-ne la supervisió, amb equipaments baixos i tous com ara tobogans mini i taules sensorials amb espais amplis i oberts per arrossegar-se. Les zones preescolars (3–5 anys) inclouen petites estructures d'escalada i balancins, mentre que les zones per a nens en edat escolar (6–12 anys) disposen d'equipaments més grans com barres paral·leles i tobogans alts, col·locats per permetre córrer i jugar activament sense molestar els nens més petits. El flux de trànsit s'optimitza amb camins clars i amples (com a mínim 4–5 peus) que connecten les diferents zones, permetent un desplaçament fàcil tant per nens com per adults, incloent-hi aquells amb cotxets o dispositius de mobilitat. Els camins eviten girs bruts o punts cecs, utilitzant materials com ara goma o formigó antilliscants i fàcils de recórrer. Les zones amb alt trànsit, com ara entrades i sortides, es mantenen lliures d'equipament per evitar aglomeracions. La col·locació de l'equipament equilibra el joc actiu i passiu per atendre diferents nivells d'energia. Les zones actives (balancins, estructures d'escalada) estan situades per permetre córrer i moure's, mentre que les zones passives (caixes de sorra, cases de joguina) ofereixen activitats més tranquiles i imaginatives. Aquesta varietat assegura que tots els nens puguin trobar activitats entretingudes, des del joc intens fins a la interacció social. Es prioriza la visibilitat, organitzant l'equipament per eliminar punts cecs, permetent als supervisors vigilar totes les àrees des de posicions centrals. Les zones amb seients per a adults es col·loquen prop dels límits de les zones per mantenir la supervisió sense interferir amb el joc. S'integra la inclusió, amb camins accessibles a totes les zones, rampes cap a equipaments elevats i espais amigables amb les necessitats sensorials, garantint que els nens amb discapacitats puguin participar plenament. Un bon disseny del parc infantil crea un entorn coherent i segur on els nens poden explorar lliurement, interactuar positivament i desenvolupar habilitats mentre els adults es senten segurs quant a la seva capacitat de supervisió.