Una consola de joc retro és un dispositiu de joc dissenyat per reproduir videojocs clàssics de generacions anteriors, normalment aquells llançats entre la dècada del 1970 i principis dels anys 2000, oferint una experiència nostàlgica als jugadors experimentats i una porta d'entrada a la història dels videojocs per als nous jugadors. Aquestes consoles inclouen tant maquinari original de l'època com reedicions modernes (sovint anomenades consoles "mini") que recreen la funcionalitat de sistemes clàssics en una forma compacta, amb una selecció de jocs populars precarregats. Les consoles retro originals són dispositius vintage produïts per fabricants com Atari, Nintendo, Sega i Sony, com ara l'Atari 2600 (1977), Nintendo Entertainment System (NES, 1983), Sega Genesis (1988) i PlayStation 2 (2000). Aquestes consoles disposen de maquinari i programari de les seves respectives èpoques, amb jocs emmagatzemats en suports físics com cartutges (NES, Genesis) o discs (PlayStation). Els col·leccionistes i entusiastes busquen les consoles originals per la seva autenticitat, sovint reparant-les o modificant-les per fer-les funcionar amb televisors moderns mitjançant adaptadors o peces post-venta. Jugar amb maquinari original permet als jugadors viure els jocs tal com van ser concebuts, amb els controls, gràfics i so originals, preservant els elements tàctils i sensorials dels videojocs retro. Les consoles retro modernes, o "mini" consoles, són reedicions autoritzades de sistemes clàssics dissenyats per a l'ús contemporani. Exemples n'hi ha com l'edició NES Classic, el Sega Genesis Mini i el PlayStation Classic. Aquests dispositius són més petits que el maquinari original, solen tenir connexió HDMI i es connecten directament a televisors moderns, i venen amb una selecció curada de jocs icònics (per exemple, el NES Classic inclou "Super Mario Bros.", "The Legend of Zelda" i "Metroid"). Repliquen la funcionalitat original de la consola, incloent ports de controlador (o còpies sense fils dels controladors originals), i poden afegir característiques útils com estats de desat (que permeten als jugadors pausar i reprendre partides) o sortida HDMI per a una millor qualitat d'exhibició. També hi ha consoles basades en emulació que reprodueixen jocs de múltiples sistemes, com ara RetroPie (un paquet de programari per a Raspberry Pi que emula desenes de consoles retro) o dispositius comercials com la sèrie Hyperkin RetroN. Aquestes consoles admeten cartutges de joc o ROMs digitals (còpies de dades dels jocs) de diverses plataformes, oferint un sol dispositiu per jugar a jocs de diferents èpoques i fabricants. Les consoles basades en emulació solen permetre personalització, com ara ajustar filtres gràfics, utilitzar diferents controladors o afegir nous jocs, atraient entusiastes que desitgen una experiència versàtil de joc retro. L'atractiu de les consoles retro resideix en la seva capacitat d'evoquar nostalgia, permetent als jugadors revisitar favorits de l'infància o descobrir jocs clàssics que s'havien perdut. També mostren l'evolució dels videojocs, mostrant com han evolucionat les mecàniques de joc, els gràfics i la narrativa al llarg de les dècades. Els videojocs retro s'han convertit en un fenomen cultural, amb consoles, jocs i accessoris formant un mercat pròsper: des del maquinari original col·leccionable fins a reedicions modernes, assegurant que els jocs clàssics segueixin sent accessibles i divertits per a noves generacions de jugadors.
28
May
18
Jun
18
Jun
18
Jun
EN
