El disseny d'espais de joc és una disciplina especialitzada que combina principis del desenvolupament infantil, enginyeria de seguretat, estètica ambiental i planificació funcional per crear espais de joc atractius, inclusius i segurs per a nens de totes les edats i capacitats. Aquest procés implica equilibrar creativitat i practicitat, garantint que l'espai compleixi les necessitats dels usuaris mentre s'integra harmoniosament amb el seu entorn. Al centre del disseny d'espais de joc hi ha la zonificació adequada segons l'edat, dividint l'espai en àrees diferenciades adaptades als estadis de desenvolupament de diversos grups d'edat. Les zones per nadons (1–3 anys) es centren en l'exploració sensorial i el desenvolupament de les habilitats motrius, amb equipaments baixos i tous com tambors acolorits, tobogans petits i taules de sensors amb superfícies texturades. Les zones d'educació infantil (3–5 anys) introdueixen jocs més estructurats amb estructures petites d'escalada, balancins i àrees de joc simbòlic que fomenten la interacció social i la imaginació. Les zones per a nens en edat escolar (6–12 anys) inclouen elements més desafiants com parets d'escalada altes, barres paral·leles i circuits d'obstacles que desenvolupen força, coordinació i habilitats per resoldre problemes. La inclusió és un principi fonamental, amb elements de disseny que asseguren la plena participació dels nens amb discapacitats. Això inclou camins accessibles (prou amplis per a cadires de rodes), rampes cap a estructures elevades, balancins adaptats i espais amigables amb els sentits amb menys soroll i il·luminació reduïda. El disseny inclús no només amplia l'accés sinó que també fomenta l'empatia i comprensió entre tots els nens. La seguretat s'integra en cada decisió de disseny, des de la selecció d'equipaments (vores arrodonides, fixació segura) fins a materials de superfície (materials absorbents d'impactes com el mulç de goma o goma líquida) i distribució (línies visuals clares per a la supervisió, separació d'àrees actives i passives per evitar col·lisions). El disseny ha de complir amb normatives internacionals (ASTM, EN, ISO) per minimitzar riscos d'injúries. L'estètica i la integració ambiental milloren l'atractiu de l'espai de joc, incorporant elements naturals (arbres, jardins, característiques amb aigua) per connectar els nens amb la natura, i elements temàtics (mural pintat, escultures o estructures personalitzades) que estimulen la imaginació. També es consideren factors pràctics com el drenatge (per a espais exteriors), ombra per a confort i durabilitat per resistir ús intensiu i condicions climàtiques. Combinant un disseny centrada en la infància amb seguretat, inclusió i sensibilitat ambiental, el disseny d'espais de joc crea llocs que inspiren joc, aprenentatge i connexions socials.