El disseny del parc infantil interior es refereix a l'organització estratègica de l'equipament de joc, zones d'activitat, passadissos i serveis dins d'un espai tancat per crear un entorn segur, funcional i entretingut per als nens. Un bon disseny aprofita al màxim l'espai disponible, redueix el risc de col·lisions, s'adapta a diferents grups d'edat i estils de joc, i permet una supervisió fàcil, tot afavorint l'exploració i la interacció social. La segmentació per edats és una consideració fonamental en la planificació del disseny, amb zones separades mitjançant barreres físiques (com ara baranes baixes, solats diferents o àrees codificades amb colors) per evitar que els nens més petits accedeixin a equipaments destinats a nens més grans i viceversa. Les zones per a nadons (1–3 anys) solen estar ubicades prop de les entrades per facilitar la supervisió pels pares, i incorporen equipaments baixos i tous com ara matalassos acolorits, tobogans petits i taules sensorials, amb espais amplis i sense obstacles perquè puguin arrossegar-se i caminar insegurs. Les zones preescolars (3–5 anys) inclouen estructures una mica més complexes com ara estructures de pujada petites, basses de boles i àrees de joc simbòlic, mentre que les zones escolars (6–12 anys) disposen de parets de pujada més grans, circuits d'obstacles i equipaments de joc actiu que requereixen més espai i moviment. El flux de trànsit es gestiona amb molta cura per evitar aglomeracions, amb passadissos amplis (d'almenys 0,90–1,20 metres) entre les estructures per permetre un desplaçament fàcil tant per part dels nens com dels adults, incloent-hi aquells que utilitzen cotxets o ajudes per a la mobilitat. Els passadissos no tenen obstacles i utilitzen materials de solat consistents per evitar riscos de tropessar, amb indicacions visuals (com ara cinta de colors o adhesius al terra) que guien el moviment sense restringir l'exploració. Les àrees amb alt trànsit, com ara les entrades, sortides i transicions entre zones, es mantenen lliures d'equipament per garantir un desplaçament fluid. La distribució d'activitats equilibra el joc actiu i passiu per atendre diferents nivells d'energia. Les zones actives inclouen estructures de pujada, trampolins i àrees per córrer, mentre que les zones passives ofereixen activitats tranquiles com ara racons de lectura, estacions artístiques o taules amb trencaclosques. Aquest equilibri evita la sobreestimulació i permet als nens alternar entre estils de joc segons les seves necessitats. La visibilitat és un principi clau del disseny, ja que les decisions sobre l'estructura han de permetre que cuidadors i personal puguin vigilar totes les àrees des de diversos punts de vista. Això vol dir evitar punts cecs causats per estructures altes o grups densos d'equipament, i situar les zones d'assec per als pares en ubicacions centrals amb línies de visió clares cap a totes les zones de joc. S'integra l'accessibilitat, amb rampes o obertures amples per acompanyar nens amb dispositius de mobilitat, i espais amigables amb els sentits amb menys soroll i il·luminació reduïda per als nens que necessiten entorns més calms. Finalment, el disseny permet flexibilitat, amb equipaments modulars que es poden reordenar per renovar l'espai o adaptar-se a esdeveniments especials com ara festes d'aniversari. Prioritzant la seguretat, la funcionalitat i un disseny centrat en l'infant, el disseny d'un parc infantil interior crea un entorn on els nens poden jugar lliurement, explorar amb confiança i interactuar positivament amb altres.