Un videojoc d’arcada és un tipus de programa de lleure interactiu que funciona amb monedes o fitxes i que està dissenyat per a ser utilitzat en espais públics com ara arcades, centres comercials i parcs d’atraccions. Es caracteritza per oferir una experiència immediata i entretinguda, marcats competitius, i un maquinari durador pensat per resistir l’ús intensiu del públic. Aquests jocs solen incloure cabines grans i immersives amb controls especialitzats —com ara palanques de control, botons, bolles de rastreig o sensors de moviment— que milloren la interacció física entre el jugador i el joc, creant una experiència única diferent de la dels jocs de consola domèstica o mòbil. Els videojocs d’arcada són coneguts per les seves partides curtes i intenses que recompensen l’habilitat i la rapidesa, fomentant-ne la repetició quan els jugadors intenten superar rècords o completar nivells en una sola sessió. Alguns gèneres habituals en aquest entorn són els de lluita (p. ex., «Street Fighter», «Mortal Kombat»), que fan servir panells de control grans amb diversos botons per permetre combinacions complexes; els de carreres, amb volants, pedals i, de vegades, retroalimentació de força per simular la conducció; i els de trets, que utilitzen pistoles de llum o controls sensibles al moviment per abatre enemics a la pantalla. Altres tipus populars inclouen jocs de puzle, jocs d’acció cooperatius (beat 'em ups) i jocs de ritme, cadascun dissenyat perquè sigui fàcil d’aprendre però difícil de dominar, garantint l’accessibilitat als jugadors ocasionals i alhora reptant els aficionats més assidus. El maquinari dels videojocs d’arcada està construït per durar, amb carcasses reforçades, pantalles resistent a ratllades i controls antivandalisme preparats per suportar l’ús constant de diferents jugadors. Moltes carcasses presenten il·lustracions vives i cridaneres i pantalles il·luminades per captar l'atenció en espais concorreguts, amb alguns models que incorporen elements sensorials addicionals com ara sistemes d’àudio amb altaveus potents, retroalimentació vibratòria o fins i tot efectes ambientals (p. ex., rajos d’aire en jocs de carreres) per augmentar la immersió. Sovint, els jocs d’arcada inclouen funcionalitat multijugador, permetent que dos o més jugadors competeixin cara a cara (p. ex., en jocs de lluita) o col·laborrin (p. ex., en jocs d’acció cooperatius), afavorint la interacció social i la competició amistosa. Tot i que la popularitat de les arcades tradicionals ha evolucionat amb l’auge dels jocs domèstics, els videojocs d’arcada continuen sent rellevants en oferir experiències difícils de replicar a casa —com ara jocs multijugador a gran escala, simuladors immersius (p. ex., simuladors de conducció o vol amb plataformes mòbils) o jocs de canvi on es guanyen bitllets per obtenir premis. Les arcades modernes també integren tecnologies com ara pantalles tàctils, realitat virtual i taules de classificació connectades, barrejant l’encant clàssic de les arcades amb innovacions contemporànies per mantenir-se actuals en un panorama de jocs en constant evolució.