Quan parlem d'espais de joc interiors per a nens, els dissenyats amb temàtiques específiques ajuden realment els nens a assolir etapes importants del seu desenvolupament, ja que responen a les necessitats característiques de cada edat. Per als més petits, entre 1 i 3 anys, aquests espais solen incloure estructures de pujada petites, vores arrodonides i diverses textures repartides per tot arreu. Aquestes característiques ajuden molt a començar a comprendre l’espai que els envolta i a desenvolupar els seus moviments motores grossos. Els nens d’edat compresa entre 3 i 5 anys gaudeixen molt del joc simbòlic en àrees que imiten situacions de la vida quotidiana: penseu, per exemple, en mini supermercats o petites estacions de bombers. Jugar-hi contribueix a ampliar el seu vocabulari, els ensenya a veure les coses des de la perspectiva d’altres persones i els ajuda a treballar col·laborativament per resoldre problemes. Els nens més grans, d’entre 5 i 12 anys, solen entusiasmar-se amb circuits d’obstacles complexes amb formes de castells amb dracs o bases lunars futuristes. Aquests entorns treballen la seva capacitat de planificar amb antelació, de controlar els impulsos i de canviar ràpidament d’una tasca a una altra. La recerca mostra que aquest tipus de disseny adaptat a l’edat fa la diferència: els nens que juguen en aquests espais especialment dissenyats mostren aproximadament un 40 % més d’interès per les activitats en grup i desenvolupen les seves habilitats de coordinació mà-ull gairebé el doble de ràpid que quan simplement corren sense cap estructura.
Un bon disseny funciona realment quan combina històries atractives amb espai perquè els nens hi puguin posar el seu propi toc. Elements narratius forts, com ara grutes submarines o jungles cobertes de capes de frondosa vegetació, ajuden a desenvolupar les habilitats lingüístiques i a crear connexions emocionals. Al mateix temps, afegir peces móvils fa tota la diferència. Penseu en túnels que es poden reordenar, parets amb textures diferents que es canvien fàcilment o panells que permeten als nens reconstruir estructures com vulguin. Preneu, per exemple, una sala de control d’una nau espacial: pot convertir-se un dia en una cafeteria i l’endemà en el pont d’un vaixell pirata. I sabeu què? La recerca també ho corrobora. Els nens, efectivament, gestionen millor la sobrecàrrega sensorial en espais amb límits clars, mentre que aquelles àrees obertes on poden experimentar lliurement estimulen força la capacitat creativa. Les zones de transició també són molt importants. Quan hi ha espais intermedis entre les zones d’activitat intensa (com ara les d’escalada) i els racons tranquils de lectura, els nens aprenen, de forma natural i progressiva durant el joc, a regular els seus nivells d’energia.
Temes com ara les jungles, l’espai exterior, els mons submarins i els dinosaures prehistòrics han demostrat un veritable potencial per mantenir els nens implicats durant períodes prolongats, alhora que ofereixen molt d’espai per a la flexibilitat creativa. Aquests escenaris donen als nens alguna cosa tangible al voltant de la qual construir històries, fet que fa que el joc de rol i les activitats en grup siguin molt més engrescadores. També hi ha estudis que ho recolzen: una recerca del Consorci de Recerca en Educació Infantil va trobar que, quan els nens petits treballen amb aquest tipus de temes, la seva creativitat augmenta aproximadament un 47 %. La bellesa d’aquests temes rau en la seva capacitat d’evolucionar al ritme de l’infant. Un tema de jungla pot començar de forma senzilla amb cargols i ponts, però aviat es pot desenvolupar cap a aventures elaborades en cases als arbres. L’exploració espacial comença amb coets bàsics i, finalment, incorpora hàbitats sencers en planetes llunyans. El que més importa són aquells elements que capten l’atenció i, al mateix temps, recolzen diferents aspectes del desenvolupament.
Aquest envasament intencional assegura la pertinència en tots els patrons de joc en evolució, minimitzant l’obsolescència i evitant redissenyos costosos.
Els colors fan més que simplement quedar bé als parcs infantils interiors: de fet, afecten com interactuen els nens amb els espais. Els colors vius, com el vermell, l'orangé i el groc, en àrees on els nens són actius, semblen preparar-los físicament per a l'acció, arribant fins i tot a accelerar-los el ritme cardíac aproximadament un 15%, segons alguns estudis de l'Institut de Desenvolupament Infantil de l'any 2024. Aquests tons vibrants funcionen especialment bé a prop de trampolins, tobogans i parets d'escalada. Per altra banda, els tons més frescos, com el blau, el verd i el violeta suau, ajuden a crear espais tranquil·litzadors on els nens poden concentrar-se millor, reflexionar o simplement passar-hi temps amb amics. La recerca indica que aquests colors podrien reduir les hormones de l’estrès en un 30% aproximadament. En planificar les paletes de colors d’un parc infantil, té sentit tenir en compte aquests efectes sobre el comportament i l’estat d’ànim.
| Tipus de zona | Colors recomanats | Efecte psicològic |
|---|---|---|
| Àrees actives | Vermells, oranges, grocs | Augmenta l’excitació i el moviment |
| Racó silenciós | Blaus, verds, violetes | Millora la concentració |
| Trajectòries de transició | Tons neutres amb accents temàtics | Guia el moviment de forma fluida |
Aquesta zonificació intencionada evita la sobreestimulació i al mateix temps reforça una orientació intuitiva, una característica fonamental dels entorns que donen suport al desenvolupament.
Un disseny ben zonificat és fonamental per a la seguretat, l’accessibilitat i l’impacte sobre el desenvolupament. Àrees distintes i concebudes específicament permeten als nens triar lliurement les activitats segons el seu nivell d’energia, concentració i necessitats socials:
Quan els pares trien parcs infantils, la majoria posa la zonificació clara al capdamunt de la seva llista. Segons una recerca recent de la revista PlaySpace (2023), aproximadament el 78 % afirma que aquestes àrees definides són pràcticament imprescindibles per garantir la seguretat dels nens i fomentar un desenvolupament adequat. També és molt important com es separen els espais segons l’edat. Per als més petits, les zones solen tenir plataformes més amples i poca alçada, ja que encara estan aprenent l’equilibri. Els nens més grans disposen de seccions amb elements com xarxes d’escalada i estructures que els desafien verticalment. Aquesta separació ajuda que tothom pugui jugar de manera adequada sense sentir-se exclòs ni sobrecarregat.
Conseguir una integració sensorial adequada requereix planificació, en lloc de deixar-ho a l'atzar. Les llums LED que es poden atenuar i canviar de color ajuden a crear entorns immersius. Penseu, per exemple, en tons blaus frescos per a les zones submarines i en tons daurats càlids quan es dissenyen àrees temàtiques de jungla. Al mateix temps, aquestes llums han de mantenir ben il·luminades les superfícies d’escalada sense causar deslluents, de manera que les persones puguin veure cap on van de forma segura. Pel que fa a l’acústica, afegir panells absorbents del so als voltants de les zones més transitades ajuda a controlar els nivells de soroll indesitjats. Tanmateix, és important no excedir-se, ja que els nens encara volen sentir les seves pròpies rialles i altres sons divertits durant el joc.
Les opcions de textures han de correspondre directament a la funció evolutiva:
Entrada sensorial controlada i opcional —mai imposada ni abrumadora— allarga la durada de la concentració un 40 % en nens d’edat compresa entre els 3 i els 8 anys (Institut de Desenvolupament Infantil, 2024). Eviteu les llums intermitents, els estímuls sonors imprevisibles o l’excessiva sobrecàrrega visual. En lloc d’això, deixeu que materials naturals —fusta recuperada, corda trenada, cotó orgànic— proporcionin un contrast estabilitzador respecte als elements temàtics vibrants.
Els parc infantils interiors temàtics s’adapten a les necessitats del desenvolupament infantil i milloren les habilitats cognitives, motores i socials. Ofereixen espais que simulen situacions de la vida real i estructures complexes, fomentant la coordinació, la creativitat i les capacitats de resolució de problemes.
Els colors poden influir en les emocions i les accions dels nens als parc infantils. Els colors vius estimulen el moviment i l’excitació, mentre que els tons més frescos promouen la concentració i la relaxació, ajudant a regular l’estat d’ànim i el comportament.
La zonificació funcional assegura la seguretat, l’accés i el suport al desenvolupament. Diverses zones estan destinades a diferents activitats, com ara pujar, balancejar-se i reflexionar en silenci, facilitant un joc estructurat i reduint els riscos de col·lisions. A més, la zonificació ajuda a la integració sensorial i al desenvolupament d’habilitats.
EN
